El principi de funcionament d'un interruptor

Normalment, un interruptor de circuit consisteix en un sistema de contactes, un sistema d'extinció d'arc-, un mecanisme de funcionament, una unitat de disparador i una carcassa.

En cas d'un curtcircuit, el camp magnètic generat pel corrent massiu (normalment de 10 a 12 vegades el valor nominal) supera la força d'una contra-molla; aleshores, la unitat de control acciona el mecanisme de funcionament, fent que l'interruptor s'encengui instantàniament. Durant una condició de sobrecàrrega, l'augment del corrent intensifica l'escalfament tèrmic; una banda bimetàl·lica es deforma fins a un punt específic, activant així el mecanisme de funcionament (com més gran sigui el corrent, més curt és el temps de resposta).

També hi ha interruptors automàtics de tipus-electrònics, que utilitzen transformadors de corrent per mostrar la magnitud del corrent en cada fase. En comparar aquests valors amb un llindar preestablert, un microprocessador detecta anomalies actuals i emet un senyal, de manera que la unitat de control electrònica activa el mecanisme de funcionament.

Les funcions principals d'un disjuntor són connectar i desconnectar els circuits de càrrega, així com interrompre els circuits de fallada, evitant així l'escalada d'accidents i garantint un funcionament segur. En particular, calen interruptors automàtics d'alta tensió-per interrompre arcs amb tensions de 1500 V i corrents que oscil·len entre 1500 i 2000 A-arcs que poden estendre's fins a 2 metres de longitud però que continuen cremant-se sense extingir-se. En conseqüència, l'extinció eficaç d'aquests arcs constitueix un repte crític que els interruptors d'alta-tensió han d'abordar amb èxit.